El projecte revolta. Agrocompostatge descentralitzat de residus orgànics municipals

Text: Josep M. Vallès Casanova

 

EL PROBLEMA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

“No fa tants anys els pagesos del Prat anaven a Barcelona amb el seu carros plens de verdures i en tornaven amb el carro ple de fems de les vaqueries de la ciutat”. Aquesta és una afirmació escoltada en una jornada sobre compostatge a Can  Comas i que confirma una cosa que ja sabíem, que, al nostre país, fins a la segona meitat del s.XX, l’agricultura es basava en l’aprofitament de qualsevol residu orgànic de proximitat per mantenir la fertilitat dels conreus.

El procés de desenvolupament econòmic, urbanització i industrialització a partir dels anys 50 del s.XX va generar molts canvis en els sistemes de producció i comercialització dels aliments. Entre altres, es va desconnectar la gestió de residus de l’agricultura. Per un costat els agricultors van adoptar l’adobat químic i el femat directe de purins i fems de granges cada vegada més intensives i, per l’altra costat, la gestió de residus es va basar en enterrar-ho tot amb el conseqüent impacte en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i en el paisatge dels llocs on s’instal·laven els abocadors.

A Catalunya, davant del desgavell i l’impacte de la mala gestió de residus es va començar a implantar la recollida selectiva a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, però, en el cas dels residus orgànics, no va ser fins a finals dels anys noranta que es van instal·lar les primeres plantes de compostatge i a promoure la recollida selectiva de la matèria orgànica. Un camí positiu però estancat en unes xifres de recollida selectiva del voltant del 40% dels residus municipals que, en el cas del residu orgànic està al voltant del 30%. A més, la mala qualitat de la recollida fa que hi hagi plàstics i altres impropis i que el compostatge resultant incorpori metalls pesants que el fan inaplicable per a l’agricultura ecològica.

Els impactes de la mala gestió de la matèria orgànica són enormes. A Catalunya, de l’ordre del 3% de les emissions de GEH són degudes a que no posem la matèria orgànica al contenidor que toca. Llencem els nutrients en un context d’excés de nitrogen i altres nutrients al medi ambient, provocat pels excessos de fertilització química i orgànica als nostres camps. La gran majoria dels nostres aqüífers estan contaminats per nitrats que provenen, a través de l’alimentació animal de la soja de l’estranger i de l’adob químic fixat de l’atmosfera a través d’un procés energèticament molt car.

LA GESTIÓ DESCENTRALITZADA

És en aquest context que hem explicat de forma simplificada que sorgeixen alguns projectes de gestió descentralitzada de la matèria orgànica. Es tracta de gestionar el residu a prop d’on es produeix, amb la implicació de qui el genera i de qui l’aprofitarà. Aquest tractament de proximitat genera, només pel fet de ser proper, una millor qualitat del procés, a diferència dels sistemes centralitzats que desconnecten mentalment la ciutadania del problema i de la seva gestió.

L’exemple més obvi de gestió descentralitzada és l’autocompostatge casolà, però requereix de disposar d’espai a casa, normalment un petit jardí o pati. En el cas de Barcelona s’han desenvolupat també espais de compostatge comunitari que ofereixen un espai compartit per a la ciutadania que vol participar en la gestió. Són menys habituals projectes que recullen el residu fresc i el gestionen de forma local per obtenir-ne un compost de qualitat ja que el cost del transport encareix i en dificulta la viabilitat.

Qualsevol proposta de gestió descentralitzada aporta un benefici intrínsec. De la “síndrome de l’estora” (m’oblido del problema per què no el veig, com quan amaguem la brossa sota una estora) passem a la co-responsabilitat i a participar del procés de solució. La conseqüència és que la separació del residu orgànic és correcta, sense impropis, que és la senzilla, però no sempre fàcil, clau de volta per a un procés correcte.

LA MÀQUINA REVOLTA

La cooperativa Tarpuna ha desenvolupat una proposta per a cuines i menjadors, que es basa en un pre-tractament de la matèria orgànica amb una màquina que s’instal·la al mateix establiment. La màquina té unes dimensions relativament petites ( el model més petit fa 1,5m de llarg, 0,6 d’ample i 0,9 d’altura) i hi pot cabre en algun racó on es pugui endollar i treure una sortida de ventilació. La màquina realitza una primera descomposició del residu, l’asseca i l’higienitza. L’aspecte fosc i descompost del producte que s’obté de la màquina pot portar a engany ja que no és un compost, es tracta d’una producte amb un contingut elevat de matèria orgànica (>75%) i, per tant no madurada. Dit d’una manera planera, es converteix el residu i restes de menjar en una mena de fem assecat. El procés és molt ràpid, es realitza en poques hores i, habitualment es fa un cicle setmanal. S’emplena diàriament i es buida un cop per setmana. El model més petit és capaç de processar fins a 40Kg de residu al dia.

Aquest residu estabilitzat que surt de la màquina s’afegeix a un procés convencional de compostatge. Cal tenir en compte que es tracta d’un producte molt degradable i ric en nitrogen i, per tant, cal compensar-lo amb restes orgàniques riques en carboni no degradable, com restes de poda triturades, serradures o similars.

Els avantatges del sistema són:

• El procés d’higienització permet gestionar pràcticament el 100% de residu orgànic, inclòs la carn i el peix.
• Es redueix el volum i el pes del residu de cuina en quasi un 80% per efecte de l’assecat.
• El producte que surt de la màquina és estable i no produeix olors ni molèsties i es pot recollir i transportar mensualment o menys sovint si cal.
• L’acumulació de la matèria orgànica permet realitzar piles de compostatge al moment i genera temperatures elevades que optimitzen el procés, sense molèsties per males olors o insectes.

 

DINAMITZACIÓ AGROECOLÒGICA MITJANÇANT ELS RESIDUS

El projecte Revolta és en la seva concepció un projecte d’agrocompostatge. Vol incorporar en el cicle de gestió la participació de l’agricultor de proximitat. La facilitat de transport del producte de la màquina, amb el volum reduït i higienitzat, facilita que un pagès pugui recollir-lo un cop al mes realitzant logística inversa i utilitzar-lo com a ingredient de les seves piles de compostatge. La idea inicial és que en pugui treure un triple benefici:

1. Obtenir ingressos pel servei de recollia a un cost molt reduït i millorar la rendibilitat de l’explotació.
2. Enriquir i activar el procés d’obtenir el propi compost molt ric en nutrients i apte per al seu ús en agricultura ecològica un cop compostat.
3. Consolidar la relació amb el client mitjançant la circularitat. A més de portar-li els aliments li pot gestionar els desperdicis de la cuina.

 

Òbviament, l’agricultor que pot estar més interessat en el projecte és el que està certificat ecològic i que fa venda de proximitat, per què sovint ja fa compostatge a la finca i també per què és el que valora més disposar d’una matèria orgànica d’alta qualitat, cada vegada més difícil de trobar al mercat. Malauradament els agricultors no certificats tenen accés a residus orgànics de tot tipus a costos molt baixos i no solen mostrar interès en aquest tipus de projectes.

 

ASPECTES LEGALS DE L’AGROCOMPOSTATGE

Estendre sistemes d’agrocompostatge descentralitzat ha topat fins ara amb dificultats normatives i burocràtiques. La normativa actual no contempla amb complicitat aquest model i, amb una interpretació estricte de la norma, caldria l’alta com a gestor de residus, un tràmit lent i que requereix dipositar una fiança i adaptar les instal·lacions.

Existeix, però, un esborrany d’ordre ministerial per a l’exempció de l’autorització per al compostatge domèstic, comunitari i agrari. Aquesta ordre permetrà realitzar l’activitat amb una simple comunicació a l’administració competent i dins d’uns marges de Tn/any i amb el compromís de realitzar el procés correctament. Aquesta simplificació serà aplicable sempre que el compost produït s’utilitzi a la mateixa finca. Malauradament aquesta ordre ministerial, que ha passat el procés d’al·legacions i aportacions, fa mesos que està pendent d’aprovació a Madrid.

L’IMPACTE AMBIENTAL

Els estudis realitzats en col·laboració amb l’IRTA i Inèdit Innovació a partir d’una prova pilot realitzada a Barcelona mostren un impacte ambiental molt menor  comparat amb la gestió centralitzada.

Els diferents escenaris estudiats conclouen que, en el cas més favorable, la gestió descentralitzada estalvia un 86% de les emissions de GEH i en la hipòtesi menys favorable (per exemple, en el cas que l’energia utilitzada no sigui de fonts renovables), l’estalvi és del 53%.

Els factors més importants d’impacte del sistema Revolta són l’energia que necessita la màquina, sobretot pel procés d’assecatge, que representa un 25% del CO₂ eq, i l’amortització de la màquina, que és un 35%. Per altra banda, el sistema centralitzat es veu penalitzat sobretot pel transport i pels impropis que impliquen la generació i gestió de rebuig en el procés.

Aquest residu estabilitzat que surt de la màquina s’afegeix a un procés convencional de compostatge. Cal tenir en compte que es tracta d’un producte molt degradable i ric en nitrogen i, per tant, cal compensar-lo amb restes orgàniques riques en carboni no degradable, com restes de poda triturades, serradures o similars.

Els avantatges del sistema són:

• El procés d’higienització permet gestionar pràcticament el 100% de residu orgànic, inclòs la carn i el peix.
• Es redueix el volum i el pes del residu de cuina en quasi un 80% per efecte de l’assecat.
• El producte que surt de la màquina és estable i no produeix olors ni molèsties i es pot recollir i transportar mensualment o menys sovint si cal.
• L’acumulació de la matèria orgànica permet realitzar piles de compostatge al moment i genera temperatures elevades que optimitzen el procés, sense molèsties per males olors o insectes.

 

DINAMITZACIÓ AGROECOLÒGICA MITJANÇANT ELS RESIDUS

El projecte Revolta és en la seva concepció un projecte d’agrocompostatge. Vol incorporar en el cicle de gestió la participació de l’agricultor de proximitat. La facilitat de transport del producte de la màquina, amb el volum reduït i higienitzat, facilita que un pagès pugui recollir-lo un cop al mes realitzant logística inversa i utilitzar-lo com a ingredient de les seves piles de compostatge. La idea inicial és que en pugui treure un triple benefici:

1. Obtenir ingressos pel servei de recollia a un cost molt reduït i millorar la rendibilitat de l’explotació.
2. Enriquir i activar el procés d’obtenir el propi compost molt ric en nutrients i apte per al seu ús en agricultura ecològica un cop compostat.
3. Consolidar la relació amb el client mitjançant la circularitat. A més de portar-li els aliments li pot gestionar els desperdicis de la cuina.

 

Òbviament, l’agricultor que pot estar més interessat en el projecte és el que està certificat ecològic i que fa venda de proximitat, per què sovint ja fa compostatge a la finca i també per què és el que valora més disposar d’una matèria orgànica d’alta qualitat, cada vegada més difícil de trobar al mercat. Malauradament els agricultors no certificats tenen accés a residus orgànics de tot tipus a costos molt baixos i no solen mostrar interès en aquest tipus de projectes.

 

ASPECTES LEGALS DE L’AGROCOMPOSTATGE

Estendre sistemes d’agrocompostatge descentralitzat ha topat fins ara amb dificultats normatives i burocràtiques. La normativa actual no contempla amb complicitat aquest model i, amb una interpretació estricte de la norma, caldria l’alta com a gestor de residus, un tràmit lent i que requereix dipositar una fiança i adaptar les instal·lacions.

Existeix, però, un esborrany d’ordre ministerial per a l’exempció de l’autorització per al compostatge domèstic, comunitari i agrari. Aquesta ordre permetrà realitzar l’activitat amb una simple comunicació a l’administració competent i dins d’uns marges de Tn/any i amb el compromís de realitzar el procés correctament. Aquesta simplificació serà aplicable sempre que el compost produït s’utilitzi a la mateixa finca. Malauradament aquesta ordre ministerial, que ha passat el procés d’al·legacions i aportacions, fa mesos que està pendent d’aprovació a Madrid.

L’IMPACTE AMBIENTAL

Els estudis realitzats en col·laboració amb l’IRTA i Inèdit Innovació a partir d’una prova pilot realitzada a Barcelona mostren un impacte ambiental molt menor  comparat amb la gestió centralitzada.

Els diferents escenaris estudiats conclouen que, en el cas més favorable, la gestió descentralitzada estalvia un 86% de les emissions de GEH i en la hipòtesi menys favorable (per exemple, en el cas que l’energia utilitzada no sigui de fonts renovables), l’estalvi és del 53%.

Els factors més importants d’impacte del sistema Revolta són l’energia que necessita la màquina, sobretot pel procés d’assecatge, que representa un 25% del CO₂ eq, i l’amortització de la màquina, que és un 35%. Per altra banda, el sistema centralitzat es veu penalitzat sobretot pel transport i pels impropis que impliquen la generació i gestió de rebuig en el procés.

Aquest residu estabilitzat que surt de la màquina s’afegeix a un procés convencional de compostatge. Cal tenir en compte que es tracta d’un producte molt degradable i ric en nitrogen i, per tant, cal compensar-lo amb restes orgàniques riques en carboni no degradable, com restes de poda triturades, serradures o similars.

Els avantatges del sistema són:

• El procés d’higienització permet gestionar pràcticament el 100% de residu orgànic, inclòs la carn i el peix.
• Es redueix el volum i el pes del residu de cuina en quasi un 80% per efecte de l’assecat.
• El producte que surt de la màquina és estable i no produeix olors ni molèsties i es pot recollir i transportar mensualment o menys sovint si cal.
• L’acumulació de la matèria orgànica permet realitzar piles de compostatge al moment i genera temperatures elevades que optimitzen el procés, sense molèsties per males olors o insectes.

 

DINAMITZACIÓ AGROECOLÒGICA MITJANÇANT ELS RESIDUS

El projecte Revolta és en la seva concepció un projecte d’agrocompostatge. Vol incorporar en el cicle de gestió la participació de l’agricultor de proximitat. La facilitat de transport del producte de la màquina, amb el volum reduït i higienitzat, facilita que un pagès pugui recollir-lo un cop al mes realitzant logística inversa i utilitzar-lo com a ingredient de les seves piles de compostatge. La idea inicial és que en pugui treure un triple benefici:

1. Obtenir ingressos pel servei de recollia a un cost molt reduït i millorar la rendibilitat de l’explotació.
2. Enriquir i activar el procés d’obtenir el propi compost molt ric en nutrients i apte per al seu ús en agricultura ecològica un cop compostat.
3. Consolidar la relació amb el client mitjançant la circularitat. A més de portar-li els aliments li pot gestionar els desperdicis de la cuina.

 

Òbviament, l’agricultor que pot estar més interessat en el projecte és el que està certificat ecològic i que fa venda de proximitat, per què sovint ja fa compostatge a la finca i també per què és el que valora més disposar d’una matèria orgànica d’alta qualitat, cada vegada més difícil de trobar al mercat. Malauradament els agricultors no certificats tenen accés a residus orgànics de tot tipus a costos molt baixos i no solen mostrar interès en aquest tipus de projectes.

 

ASPECTES LEGALS DE L’AGROCOMPOSTATGE

Estendre sistemes d’agrocompostatge descentralitzat ha topat fins ara amb dificultats normatives i burocràtiques. La normativa actual no contempla amb complicitat aquest model i, amb una interpretació estricte de la norma, caldria l’alta com a gestor de residus, un tràmit lent i que requereix dipositar una fiança i adaptar les instal·lacions.

Existeix, però, un esborrany d’ordre ministerial per a l’exempció de l’autorització per al compostatge domèstic, comunitari i agrari. Aquesta ordre permetrà realitzar l’activitat amb una simple comunicació a l’administració competent i dins d’uns marges de Tn/any i amb el compromís de realitzar el procés correctament. Aquesta simplificació serà aplicable sempre que el compost produït s’utilitzi a la mateixa finca. Malauradament aquesta ordre ministerial, que ha passat el procés d’al·legacions i aportacions, fa mesos que està pendent d’aprovació a Madrid.

L’IMPACTE AMBIENTAL

Els estudis realitzats en col·laboració amb l’IRTA i Inèdit Innovació a partir d’una prova pilot realitzada a Barcelona mostren un impacte ambiental molt menor  comparat amb la gestió centralitzada.

Els diferents escenaris estudiats conclouen que, en el cas més favorable, la gestió descentralitzada estalvia un 86% de les emissions de GEH i en la hipòtesi menys favorable (per exemple, en el cas que l’energia utilitzada no sigui de fonts renovables), l’estalvi és del 53%.

Els factors més importants d’impacte del sistema Revolta són l’energia que necessita la màquina, sobretot pel procés d’assecatge, que representa un 25% del CO₂ eq, i l’amortització de la màquina, que és un 35%. Per altra banda, el sistema centralitzat es veu penalitzat sobretot pel transport i pels impropis que impliquen la generació i gestió de rebuig en el procés.