Per Francisco Esteban
Com potser sabeu, la nostra cooperativa, Tarpuna SCCL, intenta impulsar projectes transformadors que incideixin en la qualitat de vida de les persones i, també, en els seus hàbits quotidians vinculats a aspectes de sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya va fer una convocatòria de subvencions per finançar actuacions d’educació i sensibilització ambiental per als anys 2023, 2024 i 2025. I Tarpuna ens vam presentar amb un projecte d’aprenentatge i servei (APS) vinculat als hàbits de gestió de residus i consum responsable, obtenint el corresponent finançament per al seu desenvolupament en 4 centres educatius durant el curs 2023/24 (Escola Nou Patufet, Escola Dominiques de l’Ensenyament i Institut Consell de Cent a Barcelona, i Institut Olorda a Sant Feliu de Llobregat) i en 8 centres durant el curs 2024/25 (encara no tenim tancada la llista de participants, si ets un centre interessat, contacta’ns i en parlem).
A nivell d’estructura conceptual, el projecte és molt senzill:
- Primera fase d’aprenentatge de l’alumnat, en la que es desenvolupen entre 5 i 6 sessions sobre temes diversos, generals i específics, vinculats a la temàtica triada (canvi climàtic i el seu impacte al nostre país, petjada ecològica, anàlisi dels problemes del sistema vigent de gestió de residus, visita inspiradora a algun projecte de la ciutat de Barcelona, etc.)
- Activitat de descoberta (“mapathon”) sobre la qualitat de la recollida selectiva amb contenidors a carrer, en cadascun dels barris on s’ubiquen els centres participants Podeu veure un exemple aqui.
- Segona fase de servei de l’alumnat, amb el focus posat en els habitatges tant del propi alumnat com de les seves comunitats de veïns i veïnes. Es tracta de fer una primera auditoria a les llars esmentades sobre com es gestionen els residus, principalment els orgànics, i sobre diversos hàbits de consum responsable i conscient. A partir dels resultats d’aquestes auditories, es treballen propostes concretes de millora que es retornen per a la seva implementació a les llars participants. Una vegada implementades, es fa una segona auditoria per avaluar els impactes assolits durant el procés.
Entre el setembre de 2023 i el maig de 2024, s’han portat a terme el conjunt d’activitats descrites als 4 centres referits anteriorment, a 4 grups classe de 3rt/4rt d’ESO i a 1 grup classe de 2n de Batxillerat.
Tot i que la valoració general sobre el desenvolupament del projecte ha estat molt bona per part tant de l’alumnat com del professorat participants, els impactes assolits no han estat tan satisfactoris.
De manera molt resumida:
- Aproximadament el 50% de l’alumnat participant ha manifestat que els seus hàbits continuen exactament igual, sense cap canvi concret ni interès immediat per fer-ho.
- Aproximadament el 40% de l’alumnat participant ha expressat que, tot i que els seus hàbits continuen exactament igual, sense cap canvi concret, sí que tenen interès en els temes tractats i no descarten implementar alguna millora a curt o mig termini.
- Aproximadament el 10% de l’alumnat participant ha manifestat que ha implementat alguna “petita” millora a nivell d’hàbits quotidians de gestió de residus i/o consum responsable, com a conseqüència de l’interès despertat al llarg del projecte.
Un 10% de persones que han implementat alguna petita millora i un 40% que han manifestat només “interès”… suficient? Són resultats que justifiquen la inversió de diners públics en projectes d’aquesta mena?
Hi ha també altres preguntes que cal fer-se tenint en compte el públic destinatari: són els i les adolescents el públic més adient per generar canvis substancials a nivell d’hàbits quotidians de gestió de residus, de compra responsable i de proximitat, de consum conscient, etc.? Són les baules adequades per traslladar la importància dels temes tractats a les seves famílies (responsables en gran mesura dels hàbits esmentats)?
Un dels temes estrella que ha sorgit durant moltes de les sessions de treball, ha estat el de la importància dels hàbits quotidians de les persones envers les lleis i normes que els regulen. Té sentit que em plantegi canviar els meus hàbits de compra envasada quan la meva capacitat econòmica només em permet anar a supermercats on tot està envasat? No és intentar desviar la mirada si només posem el focus en “tancar l’aixeta” en temps de sequera sense plantejar-nos el consum d’aigua que els sistemes d’agricultura i ramaderia intensiva requereixen? Té sentit fer campanyes de conscienciació sobre la importància de reciclar el plàstic quan sabem que per a la indústria del plàstic segueix sent més econòmic fabricar plàstic nou i no a partir dels envasos reciclats?
I més …
Ja per acabar, i a tall d’opinió personal… Malgrat l’estigma que els i les adolescents suporten sobre el seu desinterès pels temes vinculats al bé comú, una vegada més ens han demostrat que no és veritat, que sí que tenen interès. Real. Una altra cosa és la seva manera d’aproximar-se als temes tractats, o els seus punts de vista i opinions. Diversos, diferents, no els esperats en molts casos, però totalment vàlids i molt interessants. No és cap tonteria que, com sempre diem, els aprenentatges que obtenim les persones impulsores dels projectes són molts i molt diversos.
I ja que hem parlat dels i les adolescents i dels estigmes que suporten, us passem un article vinculat a la seva realitat, potser està fora de context, però ens ha semblat oportú compartir-lo amb tots i totes vosaltres. Esperem que us agradi i us sigui útil. Si no, no ens ho tingueu en compte: Defensa de l’adolescència (vilaweb.cat).
Escoles Revoltades és un projecte impulsat per Tarpuna amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
